Protecció de logotips i marques

Protegiu els vostres signes distintius: logotip, marca i nom comercial

Protecció de logotips i marques

LOGOTIP

Drets d’autor

El logotip d’una empresa es pot protegir per la via dels drets d’autor (propietat intel·lectual), ja que es considera una obra plàstica. El creador, pel sol fet de ser-ho, n’és el titular dels drets d’explotació, i la protecció del logotip com a obra de propietat intel·lectual dura tota la vida de l’autor més setanta anys des de la seva mort.

A aquest efecte, la propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter moral i patrimonial.

  • Els drets de caràcter moral corresponen a l’autor i són irrenunciables (no els pot cedir a tercers). Per exemple, el dret a exigir el reconeixement de la seva condició d’autor.
  • En canvi, els drets patrimonials (els que donen dret a explotar l’obra) sí que es poden cedir: drets de reproducció, distribució, comunicació pública i transformació. Per tant, posat que el logotip sol ser creat per una persona física però per a reforçar la imatge corporativa d’una societat, convé assegurar-se que aquesta és titular dels drets patrimonials.

Cessió de drets

Si qui dissenya el logotip és un dels socis fundadors de l’empresa, convé documentar per escrit la cessió a favor de la societat per a evitar problemes amb la resta de socis en cas de conflicte.

En canvi, si qui dissenya el logotip és un treballador de l’empresa, es considera que els drets són seus, tret que hi hagi un pacte en contrari establert. Això sí, aquesta presumpció només afecta el que tingui a veure amb l’activitat habitual de l’empresa. Per tant, és aconsellable incloure en el contracte laboral la cessió de tots els drets patrimonials a la societat.

I si s’encarrega el disseny a un tercer (un dissenyador, una agència de comunicació…), qui ostenta els drets de propietat intel·lectual és el creador material. No obstant això, com que es tracta d’un encàrrec professional, els tribunals solen presumir que aquest autor cedeix els drets sobre l’obra al client, encara que no s’hagi pactat expressament.

  • En tot cas, el millor és pactar la cessió per escrit, sobretot quan el logotip no el dissenya un professional (perquè, per exemple, l’empresa està començant i el dissenya un amic, sense un encàrrec expressament per escrit).
  • A més, com que el logotip serà utilitzat comercialment com a signe distintiu, és aconsellable protegir-lo com a marca o com a nom comercial, segons s’explica més endavant.

També es freqüent que la societat encarregui material de publicitat, ja sigui audiovisual, gràfic o escrit (un vídeo promocional, un anunci a la premsa…). Doncs bé, quan es tracta d’un encàrrec a un professional, es presumeix que l’explotació econòmica de les seves creacions correspon al client, tret que hi hagi un pacte en contrari [Llei general de publicitat, art. 21]. No obstant això, convé assegurar-se que així consta en l’encàrrec que es signi.

MARCA I NOM COMERCIAL

Diferències en la denominació

La denominació de l’empresa inscrita al registre mercantil és el nom amb el qual es relacionarà amb tercers en el seu tràfic jurídic. I aquesta denominació no és el mateix que la marca o el nom comercial:

  • La marca és el signe que distingeix els productes o serveis d’una empresa respecte dels productes o serveis d’altres.
  • El nom comercial és el signe que identifica l’empresa a efectes comercials. Per exemple, una empresa es pot denominar La meva empresa, SL però inserir a les factures o documents la denominació La meva empresa (sense la sigla SL). El nom comercial pot coincidir amb la denominació social, però també pot ser diferent. Inclús és possible que una mateixa societat tingui diversos noms comercials (per exemple, per a identificar les diferents activitats o línies de negoci).

Per tant, per a obtenir una màxima protecció de la imatge de l’empresa no n’hi ha prou amb la denominació social, sinó que convé registrar la marca (i, si es desitja, el nom comercial) a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM).

Registre

Per a fer-ho, es pot optar per una marca denominativa (una denominació de fantasia, que pot tenir relació o no amb la raó social), una marca gràfica (un signe distintiu basat en un disseny, dibuix o logotip), una marca mixta (una combinació de les dues anteriors), un marca tridimensional (que identifica com a distintiu l’envàs, l’embolcall o la forma del producte) o una marca sonora (sempre que el so pugui ser representat gràficament).

La protecció obtinguda amb la inscripció a l’OEPM té l’abast següent:

  • La marca es registra per a una classe de productes i serveis, per la qual cosa es poden registrar marques idèntiques si designen categories de productes i serveis diferents.
  • El dret exclusiu d’ús es concedeix en un territori concret. Si inscriviu una “marca nacional”, la marca quedarà protegida només a Espanya, però si, en canvi, registreu una “marca de la UE”, tindrà efectes en tots els països de la UE.
  • Per a protegir la marca en altres països, s’ha de registrar a les autoritats competents de cada un d’aquests. No obstant això, l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (http://www.wipo.int/portal/es) permet dur a terme sol·licituds agrupades, de manera que amb una única sol·licitud, la marca queda protegida en diversos països.

Un cop registrada la marca, és aconsellable verificar periòdicament com s’està utilitzant i sol·licitar l’ampliació de la protecció si és necessari. Per exemple:

  • Fórmules. Perquè inicialment només es registra la marca “denominativa” i amb el pas del temps s’incorpora un logotip (o es modifica el disseny del logotip ja registrat).
  • Classe. Perquè inicialment es registra per a una classe de productes o serveis i, amb el temps, l’activitat creix i es comercialitzen uns altres tipus de productes o serveis.
  • Territoris. O perquè inicialment la marca es registra per a un territori i després l’activitat s’esté a altres territoris. Per exemple, registrar la marca en l’àmbit de la UE té un cost d’uns 850 euros (més 50 euros per la segona classe addicional i 150 euros per la tercera classe i  les successives).

La falta d’ús de la marca durant cinc anys també pot suposar la pèrdua de la protecció registral. Així mateix, tingueu en compte que la marca s’ha de renovar cada deu anys.

EL NOM DE DOMINI

Recordeu, per últim, que la denominació social, el nom comercial i la marca són independents del nom de domini, que s’ha de registrar a part. A l’hora de fer aquest registre, tingueu en compte que:

  • Com que el nom de domini identifica la pàgina web i la direcció de correu electrònic de l’empresa (per exemple, “lamevaempresa.cat”), intenteu que coincideixi amb la denominació social o la marca. Es pot consultar si un domini està disponible a http://www.dominios.es/dominios/es/busca-tu-dominio.
  • Registrar un domini no és car, i pot fer-se per Internet en webs especialitzades. Així doncs, és aconsellable fer-ho amb les terminacions més habituals (.com, .es, .cat, .eu, etc.) i no només amb una d’aquestes. No poden existir dos dominis idèntics amb la mateixa terminació, però sí amb terminacions diferents. D’aquesta manera s’evitarà el risc que un tercer registri el mateix domini amb una altra terminació.
  • Si l’empresa ha de tenir activitat a l’exterior, és convenient que registri el seu domini amb la terminació de país o països en els quals es vulgui posicionar (per exemple, .it per a Itàlia, .fr per a França…). Teclejant el domini “nic.codi de país” al navegador (per exemple, “nic.fr") s’accedeix a l’autoritat competent de cada país, en la qual s’explica com fer el registre.

 

 


Vols rebre la nostra NEWSLETTER de notícies? Subscriu-te ara!