Inversió en negoci aliè

Projecte concret

Les situacions poden ser diverses: obertura de nous mercats –l'empresa començarà a exportar–, noves activitats similars a les ja desenvolupades –l'empresa és una immobiliària i ara inicia un projecte de compra de pisos per a la seva reforma i nova venda–... I en cas que no interessi l'entrada de nous socis al capital de l'empresa, l'aportació dels tercers inversors sol canalitzar-se mitjançant un contracte de compte en participació o un préstec participatiu:

• Compte en participació. En aquest cas s'aporten diners al projecte a canvi de participar en un percentatge del resultat final (pròsper o advers): si el projecte va bé, l'inversor recuperarà la seva aportació i cobrarà la part de beneficis pactada; si va malament, assumirà les pèrdues que li corresponguin (amb càrrec a la seva aportació; no perdrà més d'allò aportat). És a dir, no queda garantida la devolució del que s'ha aportat.
• Préstec participatiu. En aquest cas es formalitza un préstec a llarg termini amb interès variable (condicionat a l'evolució del negoci: volum de vendes, percentatge de benefici...). També es poden fixar venciments parcials anteriors al venciment definitiu, i amb flexibilitat d'ajornar-los fins a aquest venciment final (segons l'evolució de la tresoreria, per exemple). A diferència dels comptes en participació, aquí la devolució del principal sí que és obligatòria, i l'inversor només assumeix el risc d'una major o menor rendibilitat o d'una demora més gran o menor en la devolució.

El préstec participatiu és un préstec a llarg termini, per la qual cosa es configura com una garantia addicional per als creditors, que confien que, si el negoci no va bé, la societat gaudeix d'aquest finançament a baix cost i a llarg termini. Per això, en cas que el prestatari vulgui fer amortitzacions anticipades, només podrà fer-ho si aquesta amortització es compensa amb una ampliació d'igual quantia dels seus fons.

Per exemple, la nova activitat requereix 1.000.000 d'euros d'inversió,  200.000 (el 20%) dels quals els aportarà l'inversor, i es plantegen la signatura d'un contracte de comptes en participació amb un venciment a tres anys. Si el primer any es produeixen pèrdues de 100.000 euros però el segon i tercer any els beneficis són de 300.000 euros en cadascun, vegeu l'operativa a seguir en cas que se signi un contracte de comptes en participació:

• El primer any el gestor del negoci es rescabalarà del 20% de les pèrdues (20.000 euros) amb càrrec als 200.000 euros aportats per l'inversor (de manera que, si en aquell moment finalitzés el contracte, l'inversor només cobraria els 180.000 euros restants).
• El segon any a l'inversor li correspondran 60.000 euros (el 20% dels beneficis), dels quals en cobrarà 40.000. Els 20.000 euros es reintegraran a l'aportació inicial.
• El tercer any li correspondran 60.000 euros més, que cobrarà íntegrament. I, al venciment, se li tornarà l'aportació inicial de 200.000 (o el que restés si al final hi haguessin hagut pèrdues globals a l'operació).
• També poden pactar que les pèrdues no es compensin. En aquest cas, el segon any l'inversor cobraria 60.000 euros, però al venciment només en recuperaria 180.000.

Si s'acaba signant un préstec participatiu, vegeu un exemple de pactes que es poden incorporar respecte als interessos i el termini d'amortització:

• Que no es meritaran interessos si el projecte no és rendible. No obstant això, cal pactar un tipus fix mínim (de l'1%, per exemple).
• Que, si el projecte és rendible, el tipus dinterès serà progressiu. Per exemple, si la rendibilitat del projecte és del 15%, 20% o 25%, es pot pactar que el tipus d'interès a favor de l'inversor serà del 7,5%, 10% o 12,5%, respectivament.
• I que la devolució del principal es farà segons els venciments pactats, però amb la possibilitat de posposar-los al darrer venciment si no es genera tresoreria suficient per afrontar els pagaments.

Control de l'activitat

Atès que les quanties que percebrà l'inversor dependran de la marxa del negoci, és fonamental que es pactin reportis periòdics. La comptabilitat de la SL inclourà els números de totes les seves activitats, per la qual cosa caldrà un repartiment intern de costos per saber si l'activitat concreta que es pretén potenciar és rendible.

Es pot pactar que el titular del negoci presenti un resum executiu mensual (actuacions realitzades, vendes de lactivitat compartida, contactes i tràmits realitzats...), i que cada tres mesos presenti un compte d'explotació específica de l'activitat compartida. I per confeccionar aquest compte d'explotació caldrà identificar els costos que s'han generat:

• Hi haurà costos relacionats amb una activitat concreta i que seran fàcils de localitzar (consums, campanyes i promocions exclusives per a aquest canal, personal exclusiu d'aquesta activitat...).
• Hi haurà altres costos que no seran tan fàcils d'assignar a un canal o una activitat concreta. Per exemple, el lloguer i els consums del local (si és que es comparteix per a totes dues activitats), o les despeses del personal que realitza tasques administratives i de magatzem (compartides per a tots dos negocis).

Considerant una SL que inicia un negoci de compra, reforma i venda d'habitatges ja construïts, les dades del primer any són les següents:

• Els empleats que treballen exclusivament per a la nova activitat (recerca d'immobles, coordinació d'obres, tràmits...) tenen un cost total de 140.000 euros. 
• Ha adquirit dotze habitatges que han estat o estan sent reformats, amb un cost total de 1.920.000 euros. D'aquests, n'ha venut vuit, per un total de 1.650.000 euros.
• Les inversions relacionades amb la nova activitat (vehicle, mobiliari, ordinadors...) pugen a 50.000 euros, que s'amortitzen en cinc anys.
• Les despeses corrents exclusives de l'activitat són de 15.000 (contractes, desplaçaments, promoció...).
• Les despeses generals de l'empresa (comuns a totes dues activitats) són de 200.000 euros (lloguer d'oficina, personal administratiu, subministraments...), dels quals 30.000 es consideren imputables a la nova activitat.
• Els costos per lloguer i subministraments es poden repartir segons la superfície ocupada pels llocs de treball; el cost del personal administratiu, en proporció al temps de feina destinat a cada activitat. Vegeu el compte d'explotació resultant d'aquestes dades:

Compte d'explotació de la nova activitat

(1) La resta fins a assolir els 1.920.000 euros invertits es consideren existències. 

Amb un contracte de comptes en participació o un préstec participatiu l’empresa rep els fons de l’inversor sense que aquest entri al capital ni pugui prendre decisions, si bé caldrà informar-lo de la marxa del negoci en comú.