SENTÈNCIES D’INTERÈS

A continuació us exposem algunes sentències d’interès en l’àmbit laboral

SENTÈNCIES D’INTERÈS

Teletreball i compensació per menjar.

En una empresa es prestaven serveis de manera presencial i amb jornada partida, però després de l’estat d’alarma, es va instaurar el teletreball, també en jornada partida. Amb aquest canvi, l’empresa va suprimir la compensació per menjar prevista al conveni, i l’Audiència Nacional ha validat aquesta supressió [AN 22-09-2021]. Així doncs:

  • El Tribunal considera que aquesta compensació té caràcter indemnitzador. Segons el conveni, és obligatori entregar-la tret que es faciliti un servei de restaurant o menjador al centre de treball o a prop d’aquest, cosa que reforça el caràcter de compensació per treball presencial i no per teletreball.
  • Aquest canvi no implica diferència de tractament entre treballadors presencials i a distància, ja que les situacions són diferents.

El temps de formació és temps de feina

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea [TJUE, 28-10-2021] considera que el temps que es dedica a fer una formació fora dels locals de l’empresa i de l’horari normal de feina i seguint les instruccions de l’empresari és temps de feina. Per tant:

  • La formació suposa l’obligació de seguir les instruccions de l’empresari, tant per haver-d’estar en un lloc determinat —tot i que sigui fora del centre de treball— com per haver de rebre-la, per la qual cosa l’afectat està «a disposició» de l’empresa.
  • El fet que durant els períodes de formació l’activitat que es desenvolupa sigui diferent de les que es duen a terme habitualment tampoc impedeix que el temps que es destina aquesta activitat es qualifiqui com a temps de feina.

Fi del contracte de lloguer i acomiadament objectiu.

Les empreses que ocupen locals oberts al públic en règim d’arrendament no estan obligades a renovar el contracte de lloguer tant sí com no ni a buscar un nou local on reubicar-se: poden obrir i tancar locals quan vulguin, en exercici de la llibertat d’empresa.

Tot i això, la no renovació d’un contracte de lloguer per pròpia voluntat no pot justificar un acomiadament per causes organitzatives [TSJ Canàries, 13-05-2021]. Han d’existir necessitats de supervivència o de millora del funcionament.

En el cas analitzat, el TSJ considera que l’empresa no ha demostrat cap causa objectiva que justifiqui l’acomiadament (en concret, el descens de vendes). I tampoc ha demostrat que el fet que no s’hagi renovat el contracte sigui degut a causes alienes a la voluntat de l’empresa. De fet, la llei d’arrendaments urbans atorga un dret de renovació preferent als arrendataris de locals oberts al públic. Per tant, l’acomiadament es declara improcedent.