Compte amb l'acomiadament pactat

Responsabilitat

La connivència entre l'empresari i el treballador per eludir les obligacions laborals o per obtenir prestacions de manera indeguda (per exemple, prestacions d'atur) és una infracció molt greu. No obstant això, per tal que aquesta infracció es consideri produïda, és imprescindible que la conducta sigui el resultat d'un acord lliure i voluntari entre ambdues parts. En conseqüència, si demostra que va ser obligat a acceptar l'acomiadament, no es pot parlar de connivència sancionable.

El frau per obtenir prestacions indegudes o simular relacions laborals també és una infracció molt greu. Tot i que es podria considerar que un acomiadament pactat sota coacció entra dins d'aquesta definició, el fet és que, perquè hi hagi frau, ha d'existir una voluntat conscient d'enganyar. Si demostra que va actuar sota coacció i no amb lliure voluntat, es considerarà que no hi ha hagut frau o culpa, per la qual cosa no seria adequada cap sanció.

• Les quantitats per sancions molt greus poden ascendir a 225.018 euros, però en absència de culpa, frau o connivència, no es pot reclamar cap responsabilitat ni imposar sancions.

• A més, l'empresa respon directament de la devolució de les quantitats rebudes indegudament (l'atur) per part del treballador, llevat que hi hagi frau o culpa d'aquest últim.

• Per extensió, si demostreu que vau ser víctima de coacció i que el treballador va actuar amb dol, s'eliminarà aquesta responsabilitat per les prestacions percebudes indegudament pel treballador i no haureu de pagar-les.

Si inicieu un procediment administratiu mitjançant una denúncia, podreu quedar exempt de responsabilitat encara que hàgiu participat en la infracció, sempre que es compleixin determinats requisits. Per tant, podreu estar exempt d'una multa o sanció si:

• Sou el primer a posar en coneixement de l'Administració (en aquest cas, la Inspecció de Treball) els actes infractors.

• Proporcioneu prou proves per iniciar el procediment o verificar la infracció.

• Deixeu de participar en la conducta il·lícita i repareu els danys causats.

Cas pràctic

 Una empresa és coaccionada per un treballador, qui té accés a dades delicades i exigeix un cessament “acordat”, amb indemnització o sense, però amb dret a les prestacions d'atur (el treballador només pot accedir a l'atur si és acomiadat). Amenaça amb difondre pràctiques internes o informació confidencial de l'empresa. L'empresari, davant el risc imminent i greu de danys reputacionals i legals:

• Signa un acord d'extinció, tot i que no és la seva voluntat fer-ho ni respon a un interès empresarial genuí.

• Posteriorment, després de rebre assessorament jurídic, denuncia els fets davant la Inspecció de Treball, aportant proves que acrediten la coacció soferta.

• L'Autoritat Laboral (en aquest cas, la Inspecció de Treball), després de comprovar la col·laboració activa de l'empresa, el cessament immediat de la conducta infractora i la reparació del dany causat, ha de declarar l'exoneració de responsabilitat de l'empresari, ja que no incorre en frau ni connivència.

En aquest cas, la voluntat de l'empresari va ser viciada per intimidació il·legítima del treballador, la qual cosa invalidaria el consentiment prestat en l'acord d'acomiadament. En conseqüència, no procediria la imposició de cap sanció a l'empresa ni l'exigència de devolució de prestacions, traslladant la total responsabilitat al treballador infractor.

Què diuen els tribunals?

Atès que la normativa que regula aquestes situacions és relativament recent, encara no han estat interpretades clarament pels tribunals. A mesura que sorgeixin casos concrets, s'anirà veient com s'apliquen.

No obstant això, en casos similars als descrits, es pot aplicar per analogia el que diuen els tribunals sobre la distinció entre la intimidació lícita (basada en l'exercici de drets) i la intimidació il·lícita (que implica exercir pressió i acaba anul·lant la llibertat de decisió). Per exemple, els tribunals han reiterat que:

• No hi ha coacció quan l'empresari informa el treballador de les fonamentades conseqüències laborals o penals.

• Tanmateix, sí que hi ha un vici de consentiment quan una de les parts actua condicionada per la por o la pressió, sense espai per a la reflexió o l'assessorament.

Tot i que els casos en què els tribunals s'han pronunciat es refereixen als treballadors (va ser l'empresa qui va exercir pressió sobre l'empleat), poden ser aplicables per analogia a situacions inverses, com la de l'empresari que signa un acord d'acomiadament simulat davant de greus amenaces per part del treballador, que vol accedir a l'atur. La intimidació dels treballadors anul·la el consentiment de l'empresa quan hi ha amenaces de causar un perjudici (per exemple, la difusió d'informació confidencial de l'empresa).

Així, els tribunals van reconèixer el vici de consentiment per intimidació en una baixa voluntària signada per un treballador sota pressió psicològica, sense temps per reflexionar ni rebre assessorament extern. Aquest raonament és traslladable a l'empresari que actua condicionat per una amenaça del treballador, anul·lant la seva capacitat real de decidir lliurement.

En definitiva, la normativa permet alliberar l'empresari de la seva responsabilitat –tant pel que fa a possibles sancions com a la devolució de prestacions indegudes– per participar en un acte infractor (la connivència o el pacte en l'acomiadament perquè el treballador pugui accedir a l'atur) si acredita que ho va fer sota coacció i col·labora activament amb l'Administració a l'hora de denunciar els fets. En tot cas, tingueu en compte que no n'hi ha prou amb una simple manifestació de “penediment”: l'empresa haurà d'utilitzar un mitjà legal –com la denúncia a la Inspecció de Treball– i acreditar que no va actuar amb dol o culpa per quedar exempta de responsabilitat.

Per tant, si us trobeu en una situació semblant a les descrites, informeu-ho a la Inspecció de Treball per evitar ser sancionat o haver de retornar les prestacions per desocupació a les quals accedeix indegudament el vostre treballador.