Participacions sense vot

Supòsit 1: entrada d'un inversor

Quan els socis no volen que el nou inversor participi en la gestió del negoci, sol proposar-se la signatura d'un contracte de comptes en participació:

• Amb aquest contracte l'inversor no participa en el capital ni és soci: es limita a aportar diners i a participar en els resultats pròspers o adversos de l'empresa o d'una activitat concreta de l'empresa (en el percentatge que acordin).

• Lògicament, té dret a ser informat de la marxa del negoci (amb la periodicitat que acordin) i a rebre la part de beneficis que li correspongui.

• I, transcorregut el termini que pactin (per exemple, cinc anys), el compte en participació es liquida i l'inversor rep el romanent de la seva inversió (de manera que, si hi ha hagut pèrdues, aquestes minoren la quantitat final que rep).

No obstant això, molts inversors prefereixen entrar en el capital de la societat. Tot i que accepten que siguin els socis els qui dirigeixin el negoci, l'entrada en el capital els permet, en alguns casos, obtenir els incentius fiscals previstos en la normativa de l'IRPF per als business angels.

Doncs bé, totes dues postures poden conjugar-se a través d'una ampliació de capital amb emissió de participacions sense vot (o accions sense vot en cas d'una SA). En tractar-se d'una inversió en el capital, l'inversor gaudirà dels incentius indicats, mentre que els socis actuals seguiran dirigint i controlant l'activitat i la gestió del negoci:

• Els titulars d'aquestes accions o participacions tenen els mateixos drets que els socis "normals" (dret a assistir a les juntes, a ser informats de la marxa de la societat, a participar en els beneficis…), per la qual cosa podran conèixer el negoci "des de dins". Però no tindran dret a votar a les juntes, de manera que les decisions seguiran sent preses pels socis actuals.

• A canvi de la pèrdua del vot, la llei reconeix a aquestes participacions el dret a cobrar un dividend privilegiat. Així doncs, a més dels dividends "ordinaris" que els corresponguin (en proporció al seu percentatge en el capital), tindran dret a cobrar un dividend anual mínim, que podrà consistir en una quantitat fixa o variable i que en tot cas s'haurà d'establir en els estatuts.

Si la societat té beneficis, s'haurà de repartir el dividend mínim als socis que tinguin participacions sense vot. És a dir, es tracta d'un dividend obligatori i, a més, doble (en el sentit que, un cop rebut, els socis sense vot tindran dret al dividend ordinari que els correspongui en proporció a la seva participació en el capital de l'empresa). Si no hi ha beneficis a repartir o si els que hi ha són insuficients, la part del dividend mínim que no es pagui en aquest exercici haurà de pagar-se dins dels cinc exercicis següents. Mentre no es pagui aquest dividend mínim, els propietaris d'aquestes participacions recuperaran el dret al vot.

L'existència d'aquest dividend mínim no implica que l'inversor vagi a cobrar més del que inicialment estava previst: bastarà ajustar el seu percentatge de participació amb la finalitat que rebi la retribució negociada. D'aquesta manera, si havien pactat que l'inversor participaria en el 40% dels resultats i fixen el dividend mínim de les participacions sense vot en el 5% dels resultats, l'aportació de l'inversor li donarà dret a subscriure el 36,84% del capital. Vegeu d'on surt aquest percentatge:

Supòsit 2: empresa familiar: accés dels fills

Aquesta figura també es pot utilitzar en les empreses familiars, i en concret quan els socis es plantegen donar entrada en el capital a la següent generació, però no volen perdre el control a l'hora de prendre decisions. Per exemple:

• Es poden crear noves participacions sense dret de vot a través d'una ampliació de capital. Aquesta ampliació serà subscrita pels membres de la família que s'incorporin al negoci.

• O es poden modificar els estatuts canviant el règim d'algunes participacions ja existents, que passaran a ser participacions "ordinàries" a ser participacions sense vot. Posteriorment aquestes participacions es lliuraran als fills, bé mitjançant compravenda o mitjançant donació.

En tots dos supòsits –i en qualsevol altre en el qual nous membres de la família s'incorporin al capital–, hauran de ser cautelosos amb la valoració que assignin a les noves participacions, per evitar que Hisenda consideri que pot haver-hi una donació:

• Si realitzen una ampliació de capital, formalitzeu-la amb una prima d'emissió, de manera que no s'alteri el valor de les participacions dels anteriors socis. Per exemple, si la societat té un capital de 100.000 euros, però un valor real de 500.000 i volen que els nous socis participin en un 20%, aquests nous socis hauran d'aportar 125.000 euros (25.000 en forma de capital i 100.000 en forma de prima d'emissió).

• Si modifiquen algunes participacions (de manera que passen a ser sense vot), assegureu-vos que, en traspassar-les als nous socis, no assumeixen riscos fiscals innecessaris. Si les transmeten mitjançant compravenda, assegureu-vos de valorar l'operació pel seu valor real (per evitar que Hisenda consideri que hi ha una donació encoberta). I si les transmeten mitjançant donació, tingueu en compte els costos fiscals d'aquesta operació (que poden variar d'una comunitat autònoma a una altra) o, en tot cas, verifiqueu si poden aplicar a aquesta operació els incentius fiscals de les empreses familiars.

Recordeu que la donació d'accions o participacions d'empreses familiars a favor del cònjuge, de descendents o d'adoptats gaudeix d'una reducció del 95% a l'Impost sobre Donacions, sempre que el donant tingui més de 65 anys i que deixi d'exercir funcions directives en el negoci.

• Utilitzeu les accions o participacions sense vot si voleu transmetre part del capital de l'empresa però, alhora, mantenir el control dels acords que es prenen a les juntes de socis.

Utilitzeu les accions o participacions sense vot si voleu transmetre part del capital de l'empresa però, alhora, mantenir el control dels acords que s'adopten en les juntes de socis.