Recuperació d'impagats

Efectes en l'IVA

Impagat. Quan una factura resulta impagada, l'empresa creditora pot recuperar l'IVA repercutit. Per fer-ho, ha de deixar passar un termini des de la data en què s'hagi meritat l'operació i, en els sis mesos següents al transcurs d'aquest termini, emetre una factura rectificativa per l'impagament, computant un menor IVA repercutit (i, per tant, recuperant l'IVA ingressat en el seu dia i encara no cobrat).

A aquests efectes, s'obren dues "finestres" per realitzar la rectificació: al cap de sis mesos i al cap d'un any. En el cas de les empreses el volum d'operacions de les quals en l'any anterior hagués superat els 6.010.121,04 euros, només s'obre una "finestra", i el període d'espera per realitzar els tràmits de recuperació de l'IVA és sempre d'un any.

Addicionalment, cal que l'empresa compleixi certs requisits addicionals. Entre altres:

• Haver instat el pagament mitjançant reclamació judicial, requeriment notarial o qualsevol altre mitjà que acrediti la reclamació (per exemple, un burofax).

• Dins del mes següent a l'emissió de la factura rectificativa, ha de comunicar a Hisenda aquesta modificació a través de la seu electrònica.

Recuperació (deutor empresa). Si es produeix el cobrament posterior i el client és una altra empresa (sigui individual o una entitat), el creditor no haurà de fer res:

• En rebre la rectificació de la factura inicial, el client morós va haver d'incloure en la seva declaració periòdica l'IVA que no havia pagat com un menor IVA suportat.

• A conseqüència d'això, el client es va convertir en deutor davant d'Hisenda per aquesta quantitat (de fet, va tornar a Hisenda l'IVA que s'havia deduït i no havia pagat, en incorporar-lo com a menor IVA suportat en la seva liquidació). Per tant, només va quedar a deure el principal de l'operació sense IVA.

No obstant això, la rectificació a l'alça sí que s'haurà de realitzar quan es desisteixi de la reclamació judicial o es tanqui un acord de cobrament amb posterioritat al requeriment de pagament efectuat. En la pràctica, per tant:

• El deutor paga de forma espontània. No es torna a rectificar la base imposable.

• El deutor paga després de la sentència. Tampoc es produeix la rectificació a l'alça.

• El creditor desisteix de la demanda (de manera espontània, no per haver cobrat el deute). En aquest cas sí que es deu rectificar novament la base imposable (a l'alça).

• Deutor i creditor pacten un nou venciment. En aquest cas també s'ha de rectificar a l'alça la base imposable.

En moltes ocasions, els jutjats que resolen aquests litigis condemnen al pagament del principal més l'IVA –sense tenir en compte que aquest IVA ja no era reclamable, per haver estat rectificat–. En aquest cas, el recomanable és que l'empresa creditora es limiti a cobrar el principal i renunciï al cobrament d'aquest IVA. I si el cobra, llavors sí que quedarà obligada a rectificar a l'alça la base imposable, ja que, d'altra manera, s'estarà apoderant d'una suma que ha de ser ingressada a Hisenda.

Recuperació (client particular o Administració pública). En cas que el client actuï com a particular o administració pública (és a dir, no desenvolupi una activitat empresarial), les coses canvien. Atès que el deutor no ha de presentar declaracions d'IVA, quan l'empresa creditora rectifiqui la factura inicial i recuperi l'IVA, aquest no es convertirà en deutor davant d'Hisenda. Per tant:

• Si el client paga més endavant, l'empresa creditora haurà de tornar a emetre una factura rectificativa amb IVA, per l'import que el client satisfaci.

• En aquests casos, s'entén que l'IVA està inclòs en les quantitats percebudes i en la mateixa proporció que la part de contraprestació percebuda. Per exemple, si el deute inicial és de 12.100 euros (10.000 euros més el 21% d'IVA) i es produeix un cobrament parcial de 5.000 euros, es considerarà que 4.132 euros corresponen al principal i 868 euros a l'IVA, import que l'empresa creditora haurà de desglossar en la nova factura i incloure en la seva declaració periòdica com a IVA repercutit.

 

Efectes en l'Impost sobre Societats

Impagat. Respecte a l'Impost sobre Societats, per a l'empresa creditora l'impagat implicarà la comptabilització d'una despesa per deteriorament de clients. Aquesta despesa només serà fiscalment deduïble si es compleix algun dels següents requisits:

• Que el deutor hagi estat declarat en concurs o hagi estat processat per un delicte d'alçament de béns.

• Que l'empresa hagi iniciat una reclamació judicial o arbitral contra el deutor.

• O bé que hagi transcorregut un termini d'almenys sis mesos des del venciment de l'operació.

Si al tancament de l'exercici no han transcorregut els sis mesos, l'empresa creditora haurà de computar un ajust positiu en l'Impost sobre Societats que anul·li la despesa comptable, i esperar a l'any següent per deduir el deteriorament (si al nou tancament encara no ha cobrat).

En tot cas, el deteriorament no serà deduïble:

• Si el deutor és un ens públic, llevat que s'hagi iniciat un procediment arbitral o judicial sobre l'existència o quantia del deute.

• Si el deutor és una companyia vinculada a la creditora, llevat que estigui en concurs i s'hagi obert la fase de liquidació.

• Si el deute disposa de garantia real o està afiançada per una entitat solvent (un banc o una assegurança de crèdit o caució), no s'ha de comptabilitzar cap deteriorament.

• Si malgrat tot l'empresa ho comptabilitza, aquest no serà deduïble (per no complir amb la normativa comptable), llevat per la part de deute que no hagi estat garantida (a vegades, aquestes garanties només cobreixen una part del deute).

Recuperació. Si l'empresa creditora cobra amb posterioritat i comptabilitza un ingrés (per la reversió de la despesa per deteriorament comptabilitzada prèviament), haurà de verificar si aquesta despesa va ser fiscalment deduïble o no. Si no ho va ser –i, per tant, va ser objecte d'un ajust extracomptable positiu–, ara haurà de realitzar un ajust extracomptable de signe contrari, amb la finalitat d'anul·lar fiscalment l'ingrés i aconseguir la neutralitat fiscal de l'operació.

Pot succeir també que el deute sigui discutit pel deutor i que aquest obtingui un pronunciament favorable (de manera que es consideri que no hi ha deute, o que aquest és inferior a la reclamada). En aquest cas:

• Si el deteriorament ja es va considerar fiscalment deduïble, el creditor no haurà de fer res: en el moment de la sentència haurà d'anul·lar el compte a cobrar i el deteriorament, amb un efecte comptable i fiscal neutre.

• Si en el moment en què es dicti la sentència el deteriorament encara no s'ha considerat fiscalment deduïble (perquè, per exemple, al tancament de l'exercici anterior encara no havien transcorregut sis mesos des del venciment de l'operació), bastarà que l'empresa creditora computi un ajust extracomptable negatiu en aquest exercici (en el qual es dicta la sentència).

 

Quan el client és una altra empresa, el recobrament no implicarà una nova modificació de la base imposable a l'alça. En canvi, si es tracta d'un particular, sí que s'ha de dur a terme aquesta nova rectificació.